El decreixement, una utopia pel segle XXI?
En el món que ens ha tocat viure cada vegada hi ha menys tabús socials però els tabús econòmics són cada vegada més presents i asfixiants. Un altra manera de referir-se sobre aquests tabús econòmics és el famós concepte del "Pensament Únic". Aquest pensament imposa l'ortodòxia del capitalisme més neoliberal, etiquetant d'excèntric o boig a qualsevol que gosi qüestionar-ho.Però el capitalisme del segle XXI té un punt dèbil: la crisi ambiental. En efecte, consumim un 25 % més del que la Terra és capaç de produir cada any i les conseqüències són visibles per tothom: pèrdua vertiginosa de biodiversitat, desforestació a gran escala, contaminació, canvi climàtic, etc. Davant aquesta realitat hi han dues postures:
-La primera, cada vegada més minoritària, és la dels economistes del mercat més ortodoxos que simplement obvien aquesta realitat. Estan obsessionats amb el creixement econòmic, i per ells tots els impactes negatius del capitalisme són considerats "externalitats" que no es computen.
-La segona, més de moda, però bastant tramposa, reconeix la crisi ambiental i per afrontar-la proposa el "creixement sostenible" basat en l'ús de tecnologies més eficients i netes i en un major èmfasi en els serveis per damunt de la producció de bens materials.
El problema és que si tots els habitants del món visquessin amb el nivell de vida dels occidentals necessitaríem 5 móns per proporcionar-nos tots els recursos necessaris. Això és inviable i l'única solució possible és disminuir el nostre nivell de consum de recursos naturals a un nivell on no es superi la capacitat regenerativa de la Terra i també qu no superi la capacitat del nostre planeta per absorbir la contaminació que generem.Una possible resposta a aquesta problemàtica és el Decreixement. Aquest model denuncia que el creixement infinit, paradigma de l'actual sistema econòmic, és impossible en un planeta finit. Jean-Marie Harribey ho descriu de la següent manera:
"El creixement funciona com una droga dura. Quan és fort, es manté la il·lusió que pot resoldre els problemes –que en gran part ha generat-, i que quant més forta sigui la dosi, millor estarà el cos social. Quan és dèbil, es fa sentir la seva falta, i resulta molt més dolorosa, pel fet de no haver previst cap desintoxicació. "
La resposta? Redefinir el concepte d'èxit econòmic: en lloc de significar un augment de la riquesa hauria de significar un augment del benestar, acompanyat per una reducció de l'ús de recursos, sobretot en les nacions desenvolupades. Això suposaria que la societat hauria d'acceptar un estil de vida més simple i auster. Pot semblar una utopia però la veritable utopia és pensar que l'actual model de depredació de recursos naturals podrà continuar de manera indefinida.
-La primera, cada vegada més minoritària, és la dels economistes del mercat més ortodoxos que simplement obvien aquesta realitat. Estan obsessionats amb el creixement econòmic, i per ells tots els impactes negatius del capitalisme són considerats "externalitats" que no es computen.
-La segona, més de moda, però bastant tramposa, reconeix la crisi ambiental i per afrontar-la proposa el "creixement sostenible" basat en l'ús de tecnologies més eficients i netes i en un major èmfasi en els serveis per damunt de la producció de bens materials.
El problema és que si tots els habitants del món visquessin amb el nivell de vida dels occidentals necessitaríem 5 móns per proporcionar-nos tots els recursos necessaris. Això és inviable i l'única solució possible és disminuir el nostre nivell de consum de recursos naturals a un nivell on no es superi la capacitat regenerativa de la Terra i també qu no superi la capacitat del nostre planeta per absorbir la contaminació que generem.Una possible resposta a aquesta problemàtica és el Decreixement. Aquest model denuncia que el creixement infinit, paradigma de l'actual sistema econòmic, és impossible en un planeta finit. Jean-Marie Harribey ho descriu de la següent manera:
"El creixement funciona com una droga dura. Quan és fort, es manté la il·lusió que pot resoldre els problemes –que en gran part ha generat-, i que quant més forta sigui la dosi, millor estarà el cos social. Quan és dèbil, es fa sentir la seva falta, i resulta molt més dolorosa, pel fet de no haver previst cap desintoxicació. "
La resposta? Redefinir el concepte d'èxit econòmic: en lloc de significar un augment de la riquesa hauria de significar un augment del benestar, acompanyat per una reducció de l'ús de recursos, sobretot en les nacions desenvolupades. Això suposaria que la societat hauria d'acceptar un estil de vida més simple i auster. Pot semblar una utopia però la veritable utopia és pensar que l'actual model de depredació de recursos naturals podrà continuar de manera indefinida.
entrada de Dani a las
6:26 PM
5 comentarios
